Tot el que està passant arran de la consulta popular sobre la independència d'Arenys de Munt entusiasma. De moment han aconseguit moltes coses. Han aflorat les misèries d'això que en diuen democràcia però que no ho és. Ens diuen: l'autodeterminació (un dret universal) és il·legal a l'Estat espanyol, el referèndum -la consulta popular, la veu de la gent- també.
En una barreja de lucidesa i gràcia uns quants arenyencs han encertat amb la fórmula. I aquests arenyencs s'han sortit amb la seva. Qui sap si l'encarament al mar de la riera o la sort de veure'l des de munt han estat les seves fonts d'inspiració, com ho eren per l'home entusiasta per excel·lència, en Salvat-Papasseit, però la cel·lebració del referèndum és, en si, una nova i alegre via.
Una de les característiques de la jornada del dia 13 de setembre que contribueixen a alimentar l'entusiasme és el seu caràcter municipal. Neix en un petit poble i des de la iniciativa ciutadana. La força d'aquest atreviment és molt gran: per donar-se en la realitat més propera a la gent, el veinat, per la direcció del camí près (recte, tirant pel dret) i perquè no es pot aturar. Qui hi vulgui anar hi anirà i qui vulgui es quedarà a casa, mentre corre la veu i s'engresquen altres viles. Inevitablement la forma de tot plegat porta a pensar en la proclamació de la II República, nascuda en les eleccions municipals de 1931. Tot i que, com que la consulta del dia 13 ha nascut per si sola, sense esperar cap convocatòria de cap president ni secretari, no està fora de lloc desenterrar el record de les insurreccions cantonals del XIX, entre d'altres.
Es troba a faltar, però, la referència a la totalitat dels Països Catalans, qui sap si per respecte a la lliure determinació dels diferents territoris o per principatisme, però el que importa és el gest, que no te perquè estar limitat a les fronteres que ens marca l'Estat, i sempre es pot extendre.
Amb tot, aquesta és una bona manera de començar el curs: amb entusiasme, i res millor que fer-ho al costat dels que recullen l'esperit original d'aquesta manera directa de fer política, l'Esquerra Independentista, el proper 11 de setembre.
En una barreja de lucidesa i gràcia uns quants arenyencs han encertat amb la fórmula. I aquests arenyencs s'han sortit amb la seva. Qui sap si l'encarament al mar de la riera o la sort de veure'l des de munt han estat les seves fonts d'inspiració, com ho eren per l'home entusiasta per excel·lència, en Salvat-Papasseit, però la cel·lebració del referèndum és, en si, una nova i alegre via.
Una de les característiques de la jornada del dia 13 de setembre que contribueixen a alimentar l'entusiasme és el seu caràcter municipal. Neix en un petit poble i des de la iniciativa ciutadana. La força d'aquest atreviment és molt gran: per donar-se en la realitat més propera a la gent, el veinat, per la direcció del camí près (recte, tirant pel dret) i perquè no es pot aturar. Qui hi vulgui anar hi anirà i qui vulgui es quedarà a casa, mentre corre la veu i s'engresquen altres viles. Inevitablement la forma de tot plegat porta a pensar en la proclamació de la II República, nascuda en les eleccions municipals de 1931. Tot i que, com que la consulta del dia 13 ha nascut per si sola, sense esperar cap convocatòria de cap president ni secretari, no està fora de lloc desenterrar el record de les insurreccions cantonals del XIX, entre d'altres.
Es troba a faltar, però, la referència a la totalitat dels Països Catalans, qui sap si per respecte a la lliure determinació dels diferents territoris o per principatisme, però el que importa és el gest, que no te perquè estar limitat a les fronteres que ens marca l'Estat, i sempre es pot extendre.
Amb tot, aquesta és una bona manera de començar el curs: amb entusiasme, i res millor que fer-ho al costat dels que recullen l'esperit original d'aquesta manera directa de fer política, l'Esquerra Independentista, el proper 11 de setembre.
