en un fòssil gegant
es desprèn a l'aproximar-se
prou al seu igual.
De nit caldria enumerar
cada un dels greuges
que acumulen les seves parts
per dilucidar-ne el fons.
Al menystenir la fondària
dels pous de cada porositat
es deriva perillosament a l'esclat
final, últim de totes les conseqüències.
Roig és com el raig
de sol que fa vespre,
i causa el vertígen
de mirar des del precipici més alt.
Accelera uniformement
com la caiguda d'un cos
situat al mateix punt,
i la violència ensems el darrer impacte.
I un cop irradiant ja,
cap partícula lumínica
té les propietats de retornar al primitiu
ventre de l'organisme extint.
