Quan fa alguna cosa amb les mans, assegut, li queda una cara ben curiosa. Apreta el front i se li omple tot d'arrugues. La llengua no para quieta, li va d'un cantó a l'altre de la boca, ara estirant-se, ara doblant-se. De tant en tant se la mossega. Ara, a més, li toca el sol a la cara i les faccions se li han contret encara més. Els ulls, el nas i la boca són un sol punt enmig de cap. La resta és una massa de pell morena, brillant.
Al principi semblava inofensiu, distret, com si passés l'estona amb la ment a una altra banda mentre estirava un paper. Anava desfent un per un els plecs que tenia el tiquet de la cua de l'atur. Els apretava amb els dits, com si planxés, definia les puntes, els tornava a premsar repetidament, amb parsimònia.
De cop, tot d'una, l'ha anat cargolant fins a fer un petit con, ben fi, amb la punta tancada. Se l'ha mirat com qui observa la fulla d'un ganivet esmolat. Decidit, se l'ha posat a l'orella i ha començat a escurar. I se li ha obert la boca.
Al principi semblava inofensiu, distret, com si passés l'estona amb la ment a una altra banda mentre estirava un paper. Anava desfent un per un els plecs que tenia el tiquet de la cua de l'atur. Els apretava amb els dits, com si planxés, definia les puntes, els tornava a premsar repetidament, amb parsimònia.
De cop, tot d'una, l'ha anat cargolant fins a fer un petit con, ben fi, amb la punta tancada. Se l'ha mirat com qui observa la fulla d'un ganivet esmolat. Decidit, se l'ha posat a l'orella i ha començat a escurar. I se li ha obert la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada