Amagat rere la paret, mirava per l'escletxa de la porta els seus veïns. Cada dia els veia sortir d'hora al matí. La majoria anaven a treballar, els altres sortien a passejar, uns acompanyats d'altres animals, altres caminant tot sols. Més d'un sortia escopetejat, que se li feia tard, i era incapaç de parar-se a parlar amb l'altre. Així començaven els dies al seu barri.
Els de davant sempre feien molt enrenou. Matí, tarda i nit. A casa hi vivien sis persones, i quan no cridava un ho feia l'altre. Eren bastant caòtics, desendreçats i matussers, i se'ls notava quan hi eren, es feien notar. Avui, però, no s'hi sentia ni una veu, i això el va estranyar.
Cap a mig matí, just a l'hora en que no hi ha mai ningú a la casa, ha obert la porta i s'hi ha acostat. L'espectacle que hi ha trobat gairebé li atura el cor: mentre tots estaven estirats a terra es veia a ell mateix amunt i avall del pis, nerviós amagant les proves.
Els de davant sempre feien molt enrenou. Matí, tarda i nit. A casa hi vivien sis persones, i quan no cridava un ho feia l'altre. Eren bastant caòtics, desendreçats i matussers, i se'ls notava quan hi eren, es feien notar. Avui, però, no s'hi sentia ni una veu, i això el va estranyar.
Cap a mig matí, just a l'hora en que no hi ha mai ningú a la casa, ha obert la porta i s'hi ha acostat. L'espectacle que hi ha trobat gairebé li atura el cor: mentre tots estaven estirats a terra es veia a ell mateix amunt i avall del pis, nerviós amagant les proves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada