Unes paraules escrites a l'aire. És el que pensarien abans. No hi ha suport i ningú no les llegeix. Serveixen per a justificar impossibles, per a creuar les línies marcades a terra. Graviten entre les diferents forces que les envolten, ara atretes per cossos petits i propers, ara per grans esferes llunyanes. Són recorreguts de bengala: una vegada van cremar els ulls d'aquells qui les van mirar. Van fer mal. Les van intentar prohibir, cremar, però no les van trobar. Havien canviat de lloc.
Com que es moren alhora que néixen, la seva presència és efímera, irreal, com invisible. Quan les van veure va ser en el precís fragment de temps que van esclatar, no més. Per això és impossible trobar-les. El seu paratge previ i posterior a la petita espurna que van provocar és fora d'aqui, en un lloc de difícil comprensió.
Avui, però, extranyament han tornat. En plena retrospecció se le ha vist aparèixer de nou. Deien demà.
Com que es moren alhora que néixen, la seva presència és efímera, irreal, com invisible. Quan les van veure va ser en el precís fragment de temps que van esclatar, no més. Per això és impossible trobar-les. El seu paratge previ i posterior a la petita espurna que van provocar és fora d'aqui, en un lloc de difícil comprensió.
Avui, però, extranyament han tornat. En plena retrospecció se le ha vist aparèixer de nou. Deien demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada