Progres

Queda molt bé, sobretot a Barcelona, semblar progre. D'això n'ha viscut, en viu i en beu molta gent. Podriem dir que l'etiqueta gaudeix d'una llarga tradició política i social, ja que va ser durant la transició quan es començava a veure roba d'aquest estil a les botigues. Bé, per això o perquè llavors uns polítics van ensenyar les partides del perillós joc de la renúncia. Dir una cosa i fer-ne una altra. Vendre una imatge.

Els personatges més paradigmàtics i que avui dia marquen pauta, perquè ocupen els despatxos de la Plaça Sant Jaume, s'estan quedant calbs per culpa de les pilotes de goma o de la privatització d'escoles. Els abracen pel carrer eufemismes anomenats eurocomunisme o socialdemocràcia, noms bonics per a la més bicèfala de les morals. Des d'aquestes cares públiques, l'etiqueta progre es vessa, formant una taca d'oli que s'extén concèntricament fins a subvencionats agitadors culturals, professors universitaris o empresaris de moda (no que tinguin botigues de roba fashion, sinó que estan de moda).

Això és el que passa a la llibreria La Central, que tant com és d'imponent llibreria ho és de bruta empresa. Allà s'hi pot trobar des de la primera avantguarda artística fins al clàssic més rebuscat, col·locat alfabèticament a l'estanteria o fullejant un dels milers de llibres en venda. De llibres molts, els que vulguis. El que no s'hi troba pas són ni un comitè d'empresa ni unes bones relacions laborals. Perquè mentre Walter Benjamin, Victor Hugo o Giorgio Agamben miren des de tribuna, pronunciar una sola d'aquestes sorolloses paraules pot suposar un acomiadament, entre d'altres.

Els rics i els poderosos no ho són perquè si, crescuts a base de bones accions, sinó al contrari. Escalant posicions gràcies a decisions que no es mereixen res més que un insult. Al final, sempre tots tenen una altra cara.