Aprovant aquella llei es corroborava el que pensava que eren ells: uns franquistes. Perquè posaven a la presó rojos-separatistas, perquè els prohibien de totes totes que fessin qualsevol partit polític.
Al corresponent canvi de torn fins un xic d'esperança es va esfumar. Perquè no van derogar la llei de partits, perquè perseguien amb més virulència les dissidències.
Dir que l'estat espanyol és democràtic és una mentida i no denunciar-ho és una falta de responsabilitat. Que franquista ho és tant el PP com el PSOE i aquells que els segueixen el joc. Fa molt temps que demostren que els fonaments d'Espanya continuen formats pels mateixos pilars que la van aguantar durant tot el segle XX.
I fa el mateix temps que obliguen a qui s'hi oposa a que l'actitud que el mou hagi de ser la mateixa que la de la gent que va lluitar contra els alçats feixistes, que es va amagar a les muntanyes per fer-ho, que va cantar, que es va organitzar assumint la il·legalitat o que va revolucionar les fàbriques.
Resseguint l'alerta de'n Brecht, cada cop queda menys gent per protestar i ningú protesta. Aquest cop la notícia ja gairebé no ha estat ni notícia, tot i que la injustícia creix tant com creix la crisi, el preu de la vida, els exclosos i les victòries del Barça. Fins quan tanta tolerància?
Al corresponent canvi de torn fins un xic d'esperança es va esfumar. Perquè no van derogar la llei de partits, perquè perseguien amb més virulència les dissidències.
Dir que l'estat espanyol és democràtic és una mentida i no denunciar-ho és una falta de responsabilitat. Que franquista ho és tant el PP com el PSOE i aquells que els segueixen el joc. Fa molt temps que demostren que els fonaments d'Espanya continuen formats pels mateixos pilars que la van aguantar durant tot el segle XX.
I fa el mateix temps que obliguen a qui s'hi oposa a que l'actitud que el mou hagi de ser la mateixa que la de la gent que va lluitar contra els alçats feixistes, que es va amagar a les muntanyes per fer-ho, que va cantar, que es va organitzar assumint la il·legalitat o que va revolucionar les fàbriques.
Resseguint l'alerta de'n Brecht, cada cop queda menys gent per protestar i ningú protesta. Aquest cop la notícia ja gairebé no ha estat ni notícia, tot i que la injustícia creix tant com creix la crisi, el preu de la vida, els exclosos i les victòries del Barça. Fins quan tanta tolerància?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada